d'allí cap ací, alex amorós
Com estar a dos llocs alhora i no ser res paregut a un Deú

El taxi, del qual ja vaig parlar, em va traure de l'exposició de Sorolla, en la Plaça Tetuan de València. Sorolla, bé, la cua no va estar malament, curta i la xocolata calenta un detall. De la mateixa manera també és un detall que Bancaja haja dut als valencians l'obra del valencià per excel·lència, en una competició de valencians, el més valencià de tots. Una oportunitat de veure unes pintures que estaven a Nova York i que l'any que ve h¡ tornaran a Nova York. Pintures que per altra banda molt probablement no visitaríem encara que hi anàrem, a Nova York. Però quede clar que no són les pintures més interessants del gran pintor que era Sorolla, la quantitat de superfície pintada en aquest cas sí que està renyada amb la qualitat, però especialment el llenç del Palmeral d'Elx és extraordinari, preciós. Ja que Bancaja ni fa tasca social, ni puja els interessos dels comptes correts, ni promou el valencià, ans al contrari, ni recolza la investigació real, ni promou la innovació tecnològica o cultural valenciana, almenys que es gaste els diners en això i no en sous, com també fa. Fent cua m'imaginava la cara dels amos de la Hispanic Society, d'on procedixen les pintures, quan el de Bancaja els diguera que sí, que estava d'acord en unflar el compte corrent dels americans amb més zeros que algun dels meus alumnes. Serà per diners... En altre ordre de coses, per fi ja sé a qui votaré, ha costat però el thriller de l 'esquerra valenciana s'ha resolt, crec que el PCE s'ha tornat ha enganyar, però clar ja sabeu que jo milite en el Bloc, i crec que aquesta equivocació beneficia el meu partit, el Bloc. El PCE s'equivoca des del 78, quan va començar a perdre vots i encara no ha deixat de fer-ho, alguna cosa faran malament, tot i que no s'ha d'oblidar que sense PCE no hauria caigut el franquime. Sí ja sé que el Bloc no està electoralment per a llançar traques però almenys el nacionalisme d'esquerres al País Valencià partia gairebé de zero, es l'avantatge de no tindre massa, que a partir d'ací només pots fer que millorar. Per cert la setmana passada em va cridar l'atenció una notícia del Telediario 1. El periodista amb la veu en off venia a dir que a Astúries els alumnes d'ESO preferien classes optatives de primers auxilis, o una cosa així, abans que fer classe de llengua asturiana. El més interessant era el tonet de satisfacció amb el qual ho dia. La interpretació era clara: aquestos asturians sí que són llestos que no perden el temps estudiant coses inútils i preferixen coses importants de veritat, aquestos sí que saben i no altres. I ahir al Senat es va retre homenatge als morts durant l'holocaust jueu, ¿algú imagina el legislatiu espanyol fent un homenatge amb lectures, flors i música als assassinats pel franquisme?. Per cert, és dur açò de fer un blog, creus tindre coses a dir, però no temps per escriure-les, és dur, l'exibicionismes sempre és molt dur.