Sorolla i el taxi I
Ara suposareu que es parlarà en aquest blog de Sorolla abans que del taxi, no senyor, es de veritat que seguint l'estricte ordre cronològic hauria de parlar primer de l'Exposició i després del mitjà de comunicació, però la com encara m'agrada no ser un home d'ordre, m'estime més començar pel darrer esdeveniment de la nit que no pel penúltim. Vam alçar la mà per demanar taxi a la plaça de Tetuan, enfront Capitania Militar de València, o quasi millor a la Glorieta, a l'1:30 de la matinada, aproximadament. Vaig dir bona nit, i com sol ser habitual l meu Cap i Casal el taxista va contestar Buenas Noches, vaig donar-li l'adreça i fins i tot, a demanda seua, el camí que jo considerava més adient, i és clar, més barat. Fins ací res d'especial, però: com són de violents els taxis, no apetix gens xarrar amb la teua parella de res, llevat que no siguen trivialitats, al taxista què li importa el que jo puga dir, doncs, es fa el silenci dins l'automòbil... Però no, de la pau nocturna ens salva l'emissora de ràdio, i obviament escolte l'aferrissat debat retrasmés per les ones. Era una tertúlia, i no podia ser una altra cosa davant l'emoció posada en cada frase, com si en cada breu opinió estiguera en joc la pau del planeta o l'aturament del canvi climàtic, com si cada paraula d'un espentara els altres o opinions que tenien ganes de fer paleses des de la seua més tendra infantessa acadèmica, com si feren del debat una meravellosa caixa de cireres, i es que arran un tema sorgia un altre que el complementava, que l'enriquia, que el matissava. Tal era la tensió i la voràgine de les opinions que era fàcil imaginar des de dins del taxi la baba dels tertulians regalimant des dels seus llavis àvids de no descansar sense dir la seua i sense deixar sobre la taula de micròfons opinions que definitivament capgirarien la història de la ràdio, quasi es podien imaginar les punyades, la pressa d'apunts, la fullejada de llibres o articles. Aquestes condicions de la tertúlia no podien correspondre més que a les d'un tema que preocupara enormement a la societat actual, que estiguera diàriament en el carrer, que afectara a la butxaca, a la política, als matrimonis entre cures homosexuals, o a les relacions entre Palestina i Israel, no senyor, el tema que amb tanta emoció i fins i tot tensió es portava entre les mans en aquell programa en una emissora, no cal ni dir que madrilenya, a les 2 de la matinada ja del dia del dia 4 de gener de 2008, i és important recordar la data era, atenció: la Conquesta de Granada pels Reis Catòlics. L'emissora era Interecomonia Ràdio, una empresa a la qual el PP valencià ha donat tantes llicències d'emissió en TDT i en ràdio, que no saben què emetre i repetixen les mateixes estupideses dia rere dia. El cas és que els fatxes aquestos es queixen quan se'ls diu que són fills ideològics del franquisme, jo en aquella conversa només escoltava parlar de Boabdil rendit als peus de la Catòlica, de les gran visió política de la reina Isabel, que amb aquella conquesta cercava la inqüestionable unitat d'Espanya, dels jou i les fletxes, de l'àguila bicèfala, per traure varen treure fins i tot els tercios de Flandes i al Gran Capità, jo us he dit que a aquestos quan se'ls calfava la boca es passaven d'un tema a un altre i d'un segle a un altre sense problemes. Però el que més els delatava era el to gairebé èpic de la conversa que he comentat adés, és com si el temps no haguera passat, són clarament els fills ideològics del franquisme, i si no els agrada que els ho diguen pitjor per a ells i millor per a nosaltres, jo s'ho diré fins que em canse. Feliç any 2008 i obri Espanya.
La Tafanera
del.icio.us