d'allí cap ací, alex amorós
Com estar a dos llocs alhora i no ser res paregut a un Deú

Carta que demà serà adreçada a David Albelda i que sé que li arribarà en mà gràcies a un conegut comú:

Per a mi David Albelda representa allò que jo voldria que fora el meu equip sempre, el València C.F.: un equip valencià, gran i campió. Albelda representa totes tres coses, jo però, no mai he volgut que forem un Athletic de Bilbao, no cal, i alhora sempre he pensat que els valencians al València han de ser els primers a tindre oportunitats i pense que des de ja fa massa anys ho tenen sovint més difícil per triomfar que els futbolistes forans. Aquesta setmana em fa vergonya no el meu equip, sinó els seus dirigents i amplis sectors de l’afició que són incapaços de percebre les coses en trellat. Em fa vergonya com te’n vas del València, em sembla intolerable, injust. Sí, ja sé que el València t’ha pagat molts diners, però ¿quants jugadors s’han endut el doble que tu i no han fet ni la meitat?. Tu has cobrat exactament el que t’han volgut pagar, com em passa a mi en la meua faena. Però el futbol mai no és sols qüestió de diners, ni per a mi, ni per a tu. La gent no entén que el futbol és sobretot qüestió de sentiments, de força, d’intel·ligència, d’equip, de trellat. Si només foren diners el València mai li hauria guanyat dues lligues a equips més rics, com el Madrid i el Barça. Et mereixes i crec tindràs encara la despedida que mereixes, potser hauràs d’esperar uns anys. La fi de Quique em va sabre molt malament, però el que t’han fet a tu és intolerable. Sentint en el cotxe la roda de premsa també em venien les llàgrimes, tristesa per que em sembla vore com l’època més gloriosa del nostre equip se’ns escapa de les mans, ja que el València ha acabat en mans d’un incompetent, el qual, no sembla tindre més que diners, i que actua sense trellat, tallant caps a tort i dret, sense visió de futur, creant problemes on no hi ha, i com els xiquets només veu incompetència al seu voltant per què sap que juga amb un futbolí que es pensa que li pertany. No sap manejar una empresa i no sap gestionar un club, no es pot caure tan baix, ell caurà, esperem que amb ell no arrossegue també al València. Però en paregudes circumstàncies anàrem a segona divisió, també aleshores vaig plorar, també aleshores després d’una anys de títols, la gent no va saber adaptar-se a no guanyar-los, i els directius ja aleshores li donaren sang al poble, i això passa factura. La prova evident que eres símbol del valencianisme, és com s’he t’ha atacat des de Madrid, i se t’ha atacat fine sel ridícul, crec que tu ja sabràs què vull dir. Els emprenyava un València fort i amb títols, ells el que volen és un València dèbil, com el Sevilla, o el Saragossa, equips que donen espectacle però que no es mengen un torrat, els títols per als de sempre. El futbol no té massa importància, aquestos problemes no són comparables als problemes socials, econòmics i culturals, però ja deia aquell que el futbol és el més important dins de les coses poc importants. No diré que ets ni el meu ídol, ni el meu model, els ídols són coses de la infantessa, i jo ja vaig tindre el meu: Kempes, però em sap malament per què crec conèixer-te, la televisió i el Mestalla, tenen aquestes coses. Et diria David moltes més coses però potser hi haurà un altra ocasió, que et vaja bé, que jugues l’Eurocopa, aquesta la premsa madrilenya potser sí que voldrà que la jugues, i sobre tot que sigues feliç, i que a ben segur tornaràs al teu club quan el president i l’entrenador siguen un malson de fa alguns anys.
Ni tu, ni jo, som el València, el València no és res sinó és un sentiment, el drama és que hui, aquestos dies, aquestos són els què ens han fallat: els sentiments.