d'allí cap ací, alex amorós
Com estar a dos llocs alhora i no ser res paregut a un Deú

Benvinguts al mes de desembre, s'acosta el Nadal, ja sé que voldríeu fugir d'ell, del Nadal, no de desembre, però no s'enganyeu, és impossible, jo ja fa temps que no ho intente, i açò tampoc es culpa de la paternitat, no m'enganye. Dues preguntes i dues respostes em venen al cap sobre esdeveniments recents: què hauria de passar per a que es tancara un programa de televisió?, resposta: que s'hi insultara el rei. Sembla evident que un programa d'Antena 3 va ajudar a crear les circumstàncies propícies per tal que un assassí acabara amb la vida de l'enèsima víctima d'engany de la violència de gènere, va crear-li sembla unes espectatives de reconciliació que una vegada fustrades van encendre la flama d'una ment amb antecedents de violència malaltissa. No hi ha campanya de televisió, ni reforma educativa que puga amb El diario de Patricia, ni en el tema de la violència de gènere, ni en cap altre.
¿Què hauria de passar a Espanya per a què es prohibira una manifestació feixista i clarament xenòfoba?, resposta: que la convocara Batasuna. Els jutges s'afanyen més a prohibir unes manifestaccions que no altres, Batasuna té moltes coses de les quals penedir-se, en consciència, i encara més després de la barbaritat que ha fet ETA aquest cap de setmana, però el sistema democràtic espanyol també,  i la tolerància davant els col·lectius feixistes li poden passar factura en el futur a tot el  sistema.

Ja que parlem de democràcia i canviant una miqueta de tema em fa gràcia la hipòcrita forma de mesurar la democràcia d'uns llocs i d'uns altres. És com si en molts mitjans de comunicació, com si en amples sectors de l'opinió pública, encara estiguera present cert aire colonialista, cert aire de superioritat paternal i pseudoprotectora sobre els països que algun dia foren part, per exemple d'aquell imperi espanyol. Només així es podia explicar des del meu punt de vista que fa uns anys s'intentara jutjar a Espanya a Pinochet, és a dir jutjar la transició política xilena, pels delictes de la seua dictadura. Si els xilens havien decidit passar pàgina qui era els sistema espanyol per esmenar-li la plana a ningú?, no era aleshores president d'una comunitat autònoma un tal Fraga, ministre franquista, que per cert a hores d'ara és encara Senador?. La transició política espanyola va ser moltes coses, però sobre tot va ser una gran passada de pàgina, sobre tot per a l'esquerra i per als nacionalismes que alguns diuen perifèrics. Dels canvis constitucionals que aquestes setmanes es prodrien produir a alguns països d'Amèrica del Sud, a Bolívia, Equador i molt especialment a Veneçuela, els mitjans de comunicació a Espanya no paren de dir que són mecanismes dels seus promotors per tal de perpetuar-se en el poder. Però senyores i senyors això no serà el pitjor d'aquestes reformes, a Europa ningú no establix mecanismes per tal que els presidents de govern o caps d'estat no es perpetuen en el poder,directament no existix cap clàusula, que li ho diguen sinó a Tatcher, a Mitterrand, a González, i sobre tot que li ho pregunten al rei d'Espanya, això sí que és perpetuar-se en el poder. No dic que les reformes populistes sud-americanes siguen la mel de la democràcia, però cabreja aquest tractament d'aquells països com si foren repúbliques bananeres. Que Chávez és un populista, sí, però qui amaga les pujades d'impostos en el seu programa electoral, també; que no sabem què passa si no li aproven el seu projecte de constitució, també; però, què haguera passat a Espanya el 1978 si no s'haguera aprovat aquella Constitució? algú va oferir aleshores cap alternativa?, clar que no. Encara surt Zaplana dient a hui que el triomf del No a Veneçuela és la victòria de la democràcia contra el totalitarisme, quina porqueria doncs de totalitarisme és aquest caribeny, que fa un referèndum i va i perd.

Però si ofn la superioritat política ofén també molt l'aire de superioritat cultural, en este cas no sobre Sud-amèrica sino sobre l'Europa de l'Est. Açò que ara escriuré són les paraules textuals que es van pronunciar a l'informatiu de la Televisión Española al migdia del dia 29 de novembre:  A Espanya es llig menys fins i tot que als països de l'Est d'Europa, recentment incorporats a la UE. Què passa, que la UE és garantia de lectura i avidesa intel·lectual i sorprén que no llisquen més ara, que es troben a la mateixa entitat econòmica que Jesulín o Forrest Camps?. Vol dir açò que la Txèquia de Kafka ne cessitava entrar en l'Europa de Mariñas per enriquir-se culturalment?, es que pensen encara que com aquells països són pobres són imbècils?, i és que les menudes frases com l'esmentada del Telediario sovint traixen el subconscient més clarament que els grans discursos. Una altra possibilitat és que haja tornat una mena de nova Guerra Freda i encara es vullga desprestigiar els totalitarismes de tall stalinista, 20 anys després de la seua fallida. En definitiva, quina falta de pietat del periodista i quina poca feina escriure açò, clar que encara és pitjor llegir-ho fins el final.