d'allí cap ací, alex amorós
Com estar a dos llocs alhora i no ser res paregut a un Deú

Feia molt de temps que no m'acostava a un centre comercial dissabte de vesprada, les circumstàncies m'han obligat a fer-ho, puc assegurar que no vaig tindre una altre remei. En eixe caos comercial que hi ha a l'oest de la Pista de Silla de València, que aplega diversos pobles de l'horta Sud des de Sedaví fins Alfafar o Massanassa, és impossible moure's tres-cents metros sense el cotxe, per què no està fet per anar caminant, cap planificació, cap trellat, i massa gent. En la botiga de material per l'esport Decathlon de Massanassa era impossible caminar de la gent que hi havia, si tota aquesta gent fa l'esport que compra les Olimpíades estarien monopolitzades pels nostres esportistes, fins i tot les estacions d'esquí de tot l'hemisferi nord estarien copades per valencians de l'Horta fent esquí de fons i descens en velocitat, fent raftin, puenting o lifting, bé açò últim crec que no és cap esport, però també es compra i és molt car. En qualsevol cas per si no hi havia prou i encara que semble increïble, dins d'aquest embolic de botigues, rodones i pàrquings encara cap un Ikea. Ja han començat a fer-lo, arriba al País Valencià el tan desitjat “faça-ho vosté mateix”, que d'aquesta manera nosaltres, és a dir ells, els suecs imaginatius per excel·lència, s'estalvien: venedors, instal·ladors i mals de caps. Després la gent diu que va extressada, però si compres un moble que a més d'haver d'endur-te tu mateix a ta casa no saps com muntar-lo i te costa en tot cas almenys dos caps de setmana fer-ho, com no ha d'anar en la llengua fora. Això sí, en Ikea t'has estalviat quatre xavos, però, per què ningú no conta els disgustos?, per què ningú no conta que no ha sabut muntar la prestatgeria o el sabater?, per por al ridícul. Açò és com allò de la sanitat privada, tothom està content, i si no està content s'ho amaga, per què amb els diners que costa, qui confessa haver estat pitjor tractat pagant del que ho hauria estat anant al metge debades?. Sí, ja ho sé, jo sóc dels que posa benzina, si puc, en llocs on me la posen, un clàssic de la subversió, no donar-li diners a qui més en té; en el cim del “faça-ho vosté mateix” el senyor repsol s'estalvia un sou, si vol que em pose jo la benzina que em faça un descompte. L'autoservei és una de les grans mentides del capitalisme, disfressa de modernitat i practicitat l'estalvi de diners del gran propietari, clar que per a ell és pràctic, i tan pràctic. I encara serem nosaltres els que haurem de pagar les bosses al supermercat, això sí Mercadona gastarà safates i safates de plàstic o Déu sap quin material contaminant per vendre la carn, la meitat de la qual potser no necessites, si compreu la llet en paquets de sis ja sabeu què vull dir, amb una compra de 60 euros hi ha per omplir quatre o cinc borses per dur al contenidor groc. Ni m'agrada el Decathlon, ni l'ikea, ni Repsol, ni el Mercadona, dels dos darrers em seria difícil prescindir, dels dos primers passe olímpicament.

El meu fill demà farà tres anys. En les converses sobre la paternitat, o segons el cas maternitat, sempre parlem d'allò que ens toca sacrificar per la feina que els xiquets donen, d'eixa carrera professional, acadèmica, d'eixos viatges llunyans, d'eixes eixides i sopars nocturns arraconats, d'eixes lectures, i de moltes altres coses ajornades o més aviat deixades totalment de banda. En aquestes converses es solen obviar els aspectes positius de ser pare, o mare, no és modern parlar amb alegia de la paternitat, oblidant clarament que en els temps que corren ser pare és gairebé sempre una tria, no una impocisió de les circunstàncies, i sinó mireu la història. Ser pare està molt bé, no és cap sacrifici, per sacrificar suposa perdre i jo tinc la clara impressió de guanyar, de guanyar més, molt més del que he perdut. M'encanta estar amb el meu fill i gaudir de la seua infantessa, ja arribaran temps en què ell em voldrà eliminar de la seua vida, espere ser capaç de no retraure-li-ho, de ser conscient que a l'hora de la seua adolescència ja m'haurà donat més del que jo li hauré donat en tota la seua vida. D'alegries?, moltes, conte ara, i atall d'exemple, aquesta.
L'altre dia per parlar de la mort d'un animalet el meu fill, va dir que estava "matat", i és que en principi no deu estar molt clar això de la diferència entre els dos participis, mort i matat, penseu-lo. En la mort està absent la voluntarietat de l'individu finat, en el participi intuitiu "matat" sembla que es vullga introduir la voluntarietat en tot acte que implique la mort. Aquesta reflexió a banda de pedant en sembla que parla sobre la meravellosa inocència dels xiquets, que no conceben la mort sinó com un acte voluntari, la confusió entre els desitjos i la realitat, almenys aquesta és la sencació que em va quedar a mí, escoltant el meu fill, que demà farà tres anys.

Els habitants de Croàcia tenen una capacitat competitiva extraordinària amb una selecció de jugadors gens coneguts van aconseguir gaunyar a Wembley, impressionant, i pogueren fer-li cinc als Beckam i companyia. El cas és que aquestos són capaços de plantar-se en l'Eurocopa i guanyar-la. Als Monegros volen fer un parc temàtic a l'estil Las Vegas, un autèntic "pelotazo" destrellatat, al més pur estil valencià, espere que no ho facen, per què el PP d'ací ja tindria una altra excusa per deixar clar que si s'ha de malbaratar l'aigua de l'Ebre, ningú millor que el govern Camps i els nostres camps de golf.

volen que els antimonàrquics parlen castella quan els jutgen a Madrid per un pressumpte delicte que han comés a Cataluya, i encara diu el jutge que el català no és llengua oficial a Madrid, però s'ha d'afegir que sí és oficial a Espanya, potser ací rau l'arrel de la qüestió. Jo no cremaria la foto ni del rei ni de ningú, tot i ser valencià i republicà, i tot i que de vegades em venen les ganes de fer-ho però considerar-ho delicte em sembla fer del gra massa, una simpleria.

quina cosa contar en aquest bloc, quina cosa fer pública, quina cosa escriure i no semblar un exibicionista delerós de ser llegit, açò dels blocs però també pot ser un lloc on compartir paraules, heus ací dues possibiliatats, ja vorem quina va avant.